Historia d’un trobador:

Fa bastant temps, per els pobles de Lleida, un cortesà, molt conegut per les seves histories d’amor i aventures, va ser presentat a una comtessa de terres Gironines.
Es diu que d’aquella senyora, d’esplèndida pell, rosos cabells com rajos de sol, i ulls color blau cel i profunds com la immensitat del mar es va enamorar.
Però dins de tot això hi havia una problemàtica molt important que impedia la unió d’aquest amor.
La dona era casada. Varen passar els anys i l’espurna de l’amor no s’apagava, i desprès de tant de patiment, van decidir posar fi a aquest terrible dolor.
Es varen desplaçar a la muntanya de Montserrat, i allà tots dos agafats de les mans es varen suïcidar.
Una llegenda actual diu que, quan les muntanyes de Montserrat estan en nuvolades, algun amor s’ha trencat, però quan les muntanyes estan amb sol, significa que l’amor de les parelles no s’apaga, sinó que creix.