Es lluna plena
fades i bruixes
surten de la pena,
totes oblidades,
menys la d'una nena.
Pobre infeliç aquella,
la que en nits de lluna plena
recorre tots els carrers
desitjan la tempesta.
Mort, destrucció,
homicidi, drogadicció,
món de tristeça
pobre d'aquella nena.
Sensible als rostres xisclants
que la mort busquen desolats,
naufregs perduts
en mar d'anyorançes,
gent abatuda
per tempestes i vengances.
Dramatica situació la d'ella,
esperan la vida, esperan la mort,
pobre nena.
By: LaIa ( DiMoNiEt@ )
posted by Laia at dijous, de setembre 29, 2005
2 Comments:
hola! noieta, no et conec, però m'ha agradat aquest poema. ets tu, la nena? és un malson, potser? o només la crua realitat d'un lloc llunyà?
espero poder-te conèixer aquest any....=)
laia..t'he agafat la foto que surts disfresada..i em sembla que la penjaré a l'Internet...surts mol afavorida,...aLfonso
Publica un comentari a l'entrada
<< Home